Avui, a mitjanit, amb nocturnitat, tindrà lloc a l'Hospitalet un fet trist i que trenca amb la tradició de la ciutat i amb la seva història més recent. A mitjanit es produirà el tancament de Ràdio l'Hospitalet, cinc dies abans de complir el 30è aniversari. Mal homenatge a aquells que varen dedicar hores i il·lusions a posar en marxa un projecte que ara acaba per decisió del govern municipal del PSC i ICV-EUiA. 30 anys al servei de la ciutat, del seu teixit associatiu i de la seva ciutadania, apropant el que passava a la ciutat, donant-li rellevància i creant consciència de ciutat, identitat i cohesió social.

Ara arribem a un model de futur i èxit incerts. Un model basat en les noves tecnologies que potser és el futur, però encara no és el present. I el present és el de les entitats que queden amb una eina menys per difondre les seves activitat. El present és un espai menys pel debat, l'opinió diversa i la informació. El present és el record a totes les persones que han fet possible aquesta aventura. Esperem, pel bé de la ciutat, que el nou model tingui èxit. Pensant en la ciutadania, no ens podem permetre, i menys en moments com aquests, la pèrdua d'espais comuns, com eren la tele o la ràdio.

Hospi.cat fa 5 anys de vida. Sembla ahir que varem començar a trebballar en aquest mitjà, que pretenia ser una finestra nova a la nostra ciutat, un espai de trobada i informació que pogués contribuir, d'alguna manera, a enfortir l'Hospitalet. Segurament aquest era un objectiu molt ambiciós, però calia posar-se fites prou motivants com per posar-hi tota l'empenta possible.

I, de moment, ja portem 5 anys fent-ho. Intentant arribar a la ciutadania, donar informació, opinió, construir ciutat. Contribuir a la nostra societat, a la nostra manera. En 5 anys han passat moltes coses i hem intentat explicar-les. Perquè precisament ara, en moments com els actuals, cal implicació, consciència social i, sobretot, que els mitjans de comunicació mantinguin sempre clara la seva funció social. Això és quelcom que hem repetit sovint, però és del seu manteniment d'una de les coses que ens sentim més orgullosos.

I les coses que ens queden per explicar, que segur seran moltes i, esperem, que positives, optimistes, alenades d'aire fresc per tal que tots plegats, sense deixar ningú enrere, puguem sortir d'aquests moments complicats més forts i més junts. El nostre optimisme no ha canviat en 5 anys, perquè si ho hagués fet, no haguéssim arribat fins aquí. Però seguim, perquè a la millor és que ja hem descobert el que ens deia Eduardo Galeano "quan camines cap a la utopia, cada vegada que fas dues passes, la utopia s'allunya deu. Fins que descobreixes que la veritable utopia és caminar". Caminem, junts, i us felicitem per aquests cinc anys perquè sense vosaltres, Hospi.cat ni seria possible ni tindria sentit.